hoLaa sOc anGeL ,, Qe taL ?

teXt:

He nascut a la ciutat més bonica per als meus ulls ,un lloc amb molt de colorit i festa .Els meus pares o van voler així perqué de poc no vaig náixer i creixer axí als seus primers anys de vida.

Més tard ma mare va viure a Granada durant uns pocs anys de la seua vida .Jo é viscut sempre a Valéncia de manera cómoda i agradable , é tingut molta sort .A la meua casa el primer és la familia , per aquesta raó la convivéncia es fa molt mes fácil a amena , peró no a tots els llocs és així ,Quan era xicotet sempre anaba amb els meus cosins ,vivíem tan prop que de vegades pareixia qe compartíem casa , com que també anávem a la mateixa escola pareixíem tots germans .A casa som sis ,quatre fills i els meus pares .Amb els meus iaios em passava el mateix , vivien molt a prop a sempre paravam a vore´ls després d´eixir de clase.



Diari de Bord:

Hola soc Angel , aqesta vegada no vaig a fer mes que contar el meu dia tal com a sigut , sense detalls , perque crec que no fa falta nombrar coses qe despres poguen ser mal interpretades .Estic escriguent aquest diari desde el meu vaixell ,vell pero amb molt per fer aun ,el seu nom es Mar Dolça .Vaig començar el meu viatge a Valéncia , de seguida vaig arrivar a formentera ,una illa molt bonica que ia havía visitat avanç ,es molt bonica .El que mes crida l`atenció es el seu far ,al final de l`illa i les vistes que ia desde el mirador que hi ha darrere d´ell .Alli vaig passar no mes 2 dies ,el paisatge era molt bonic ,el mar era cristal·li com ningú i tot era tranquil·litat.



Resum , "inteligéncia i més "



Un estudi diu que a partir dels 14 anys el que compta són les ganes d´aprendre i l´esforç ,no la inteligéncia .Axó ja es sabía fa temps .Els estudiants eren abordats per l´exigéncia .Més tarde es va deixar llibertat ,aixó va fer que només els intel·ligents treballaren .Peró no sempre eixía bé ,per la falta de disciplina .Es pot dir que la disciplina ha estat defensada pels conservadors ,peró ara és defensada per tots perqè així el rendiment de tots és matjor .L´ordre i la voluntat són essencials per al món professional .Els emigrants ,han pogut posar les seues capacitats per ocupar un ofici tan bé o millor que els del lloc mateix .A tot el món la gent forastera es sol imposar pel seu nivel d´exigència i autodomini .



LECTURES

- Josep Pla*
- Elquadern gris
- Montserrat Roig*
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida
- Joan Perucho* -Carnet d'un diletant
- **Ferran Garcia Oliver** -Oc



Textos argumentatius de la premsa

El poder, la religió i la raça

  1. La situació del senador Obama s'assembla molt a la que va haver d'afrontar al seu dia Kennedy
    JUAN-JOSÉ López Burniol*
    El poder tendeix per naturalesa a prolongar-se en el temps, a concentrar-se en un lloc, a perpetuar-se en un grup, a radicalitzar-se en el seu exercici, a enrocar-se en la seva defensa i a eludir qualsevol responsabilitat per la seva acció. És per això que la difusió del poder --l'extensió del seu gaudi a altres actors diferents dels seus titulars històrics-- no és mai fruit d'una evolució espontània, sinó el resultat d'una pressió social insostenible. Així passa en la història nord-americana, des de les albors de la República, quan el poder polític va cristal.litzar en mans del grup fundacional blanc, anglosaxó i protestant. Els trets decisius d'aquesta forma excloent d'entendre la identitat americana són la religió i la raça. Per això, els catòlics irlandesos, italians i eslaus han estat considerats com altres tot i ser blancs; i també per això, per a molts afroamericans no ha estat suficient convertir-se en protestants, ja que si no s'és blanc no s'és plenament americà. Ho proven les dificultats dels catòlics per accedir a la presidència. Tantes que, encara avui, el Partit Republicà no ha presentat mai cap candidat catò- lic, mentre que el Partit Demòcrata n'ha presentat tres (Smith, Kennedy i Kerry), dels quals només un ha estat president. Un de 43.
    El primer va ser Al Smith, descendent d'irlandesos, anglesos, ale- manys i italians, i nascut al Lower East de Manhattan. Va començar a treballar als 14 anys. No va tenir estudis secundaris ni va anar a la universitat. Identificat amb la comunitat catòlica irlandesa, va entrar en política i va ser elegit per a l'Assemblea de Nova York. Durant 25 anys va liderar el moviment progressista de la seva ciutat, i va ser governador de l'estat durant vuit anys, tot i el seu enfrontament amb Randolph Hearst --el ciutadà Kane--. Candidat a la presidència el 1928, la seva imatge d'encarnació del somni americà i el seu ampli bagatge com a reformador social --en el camp de les llibertats civils i dels drets de la dona i dels nens-- no li van impedir perdre enfront de Herbert Hoover per un resultat d'escàndol.
    ...
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=480290&idseccio_PK=1006

(article d´opinió)