VÍCTOR MIGUEL B. - 22T

Diari personal


He nascut a València, una ciutat al costat del mar, la qual m’agrada molt i li tinc molta estima. Aquesta ciutat no és molt gran, poc menys d’un milió de persones, pero té un encant especial amb la seua platja i el port, peró al que més li tinc estima sense dubte és a les falles de València.

Hi ha en aquesta vida alguna festa millor i més bonica que les Falles? Jo pense que no. Encara que la tradició própiament no és el fet que més m’agrada i disfrute, jo claramente preferisc l’ambient que gira al seu voltant i la multititud de persones que hi vénen a disfrutar d’una festa internacional. Aquestes coses són únicamente una menuda part de la gran quantitat de coses bones que té la meua ciutat, València.



Diari de Bord









Resum: Intel·ligència i més


A l'aprenentatge escolar s'on molt decisives les ganes d'aprendre, la diciplina i l'esforç personal. Aquestes coses els pares i mestres d'altre temps ja ho sabien i per això insistien tant.
Anys després, amb la democràcia la displina i l'ordre van patir el descrèdit pedagògic, i els estudiants van guanyar llibertat, encara que aquest fet no va ser gens bo i per aixó ja sabem que la disciplina no és valor de detres ni esquerres.
Per últim la importància de l'ordre de la voluntad no és només visible en l'ambit escolar, al treball també, i amb l'emigració es pot veure que la gent de fora s'ha imposat per l'autodomini i l'exigència que duien a dins.

Opinió personal


La meua opinió personal es que en aquest problema tenen culpa les dues parts. Ja que fa anys el professor eren més durs, pero també crec que disposaven de mes respecte per part del alumnes i en moltes ocasions gràcies a eixe respecte podien ensenyar al alumnes millor, escara que tampoc estic a favor dels professors que utilitçaven la agresió física per a ensenyar.






Jack Vance
(1920)

Biografia:
Jack Vance



Jack Holbrook Vance va néixer en San Francisco (EE. UU.) en 1920. Després d'estudiar enginyeria i física es va orientar professionalment cap al periodisme. El seu primer relat de ciència ficció es va publicar en 1945 i des de llavors simultània la ciència ficció amb la literatura [[|policíaca]], gènere al que ha contribuït amb més de dotze novel·les obtenint el prestigiós premi Edgar.

La principal virtut de Vance menjo narrador és la seva capacitat de crear mons sorprenents i la seva habilitat per a donar-los versemblança gràcies a la minuciosa descripció de petits detalls i la complexa interacció de tots els personatges que presenta. Encara que és acusat de vegades d'utilitzar arguments massa simplistes, Vance es limita a reprendre estereotips més que explotats que, amb la seva immensa capacitat per a la fabulació i l'aventura, refresca i aconsegueix revitalitzar.

L'exemple típic d'això és El Cicle de Tschai, el planeta de l'aventura. Composta per quatre llibres; ELS CHASCH, ELS WANKH, ELS *DIRDIR i ELS *PNUME, tracta el viatge del tripulant d'una nau perduda a través del planeta Tschai... per a aconseguir donar avís del seu accident. Durant tot l'es succeïxen les situacions més intrigants i les peripècies més perilloses, però el veritable amaneixo, i el que dóna la seva veritable dimensió al Cicle, és la descripció de les quatre races que donen títol als llibres, i que comparteixen... amb els humans.

Altra obra molt celebrada de Vance és La sagazaga de la terra moribunda, relat desternillante de les aventures de Cugel, un maldestre lladre i hàbil mentider, a través d'un món, el nostre, al final dels seus dies, el sol s'apaga, la ciència i la tecnologia s'ha perdut però la màgia l'ha reemplaçat; és La Terra Moribunda. Menjo Vance no es pren molt de debò el gènere, aquest cicle no està bé vist pels amants de les fantasies heroiques o de les novel·les d'espasa i bruixeria.

Altra sèrie famosa és la dels Principes Dimoni Durant els cinc volums que componen aquest cicle, es viatja per centenars de mons, es [[|pergeñan]] plans infalibles i es lluita contra poderoses forces més enllà de la capacitat del nero mortal... sense recursos econòmics.

No queda clar per a alguns crítics si Vance és més un escriptor de fantasia que de ciència-ficció, sense caure en el compte que Vance, abans de res, és un escriptor de novel·les d'aventures. En les seves obres tot just queden buits per a les discussions morals o tecnològiques; els personatges són com són, sense caure en enrevesados i tediosos parlaments [[|teosóficos]], les màquines funcionen, i molt bé per cert, i només els seus inventors i els tècnics que les reparen tenen perquè saber com funcionen. Encara descrivint paratges increïbles, estranys éssers i batalles fabuloses, mai cau en l'exageració pròpia de la space opera, i quan es decideix per la fantasia prefereix donar-li un tractament irònic sense oblidar-se de l'èpica.

Òbviament Vance no és un autor difícil, però la seva lectura és molt més refrescant i entretinguda que la de molts altres pretesos, i pretenciosos, divos del gènere.

Sobri Vance es diu:

Vance sempre m'ha fascinat. La primera veure que vaig llegir una mica seu em va costar entendre la narració, fins i tot el mateix comportament dels personatges. Vance assumeix que en un Univers de múltiples mons, o fins i tot en un mateix planeta, es poden donar cultures que no se semblen en no-res entre si. Això, que és una realitat en la Terra, (o per ventura se sembla la nostra cultura, els nostres esquemes de raonament, als d'un bosquimano o un indígena del Amazones?) és freqüentment oblidat pels escriptors de ciència-ficció.

Vance emmarca les aventures dels seus personatges dintre d'unes cultures canviants, i s'esplaia a explicar detalls com els tipus de menjar, els artefactes, les armes, els costums socials, la vestidura o els tractaments honorífics; gairebé sempre emmarcats en societats pseudofeudales. És, gairebé, una ciència-ficció antropològica, encara que ompli d'aventures.

O almenys ho era en les seves primeres novel·les, no en les últimes les de la sèrie d'ESTACIÓ ARAMINTA, que, almenys per a la meva, són de molta menor qualitat que la resta. De totes maneres us recomano que si podeu llegiu la sèrie del Anomo, o dels VALEROSOS HOMES LLIURES.

© Joan Claveria 12 d'abril de 1998 és.rec ficcion

Per a saber més

Bibliografia:

Aquesta relació no és *exahustiva, només s'inclouen novel·les i no relats, articles o les conferències publicades en distints mitjos



  • La sagazaga de *Cugel, (*Cugel's SagaZaga, 1983) Ultramar Editors, (1987) Grans *exitos butxaca



























  • Temps futur, (*Future Tibi, 1964) Edicions Diana, (1967) *Halcon, nº 80


  • El millor de Jack *Vance, (*The *Best of Jack *Vance, 1977) Editorial Bruguera, (1977) Llibre amic, nº 515





JOSEP PLA:http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla
MONTSERRAT ROIG:http://es.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig
JOAN PERUCHOhttp://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Perucho
FERRAN GARCIA OLIVER:

Articles d'opinió


Els Serveis de Prevenció de Riscs Laborals encara no tenen personal
José Luis González Meseguer
Delegat de Prevenció del Comité de Seguretat i Salut Laboral Docent.
Coordinador de Seguretat i Salut Laboral de la Federació de STPV-Intersindical Valenciana.



Els Serveis de Prevenció de Riscs Laborals encara no tenen personal
José Luis González Meseguer
Delegat de Prevenció del Comité de Seguretat i Salut Laboral Docent.
Coordinador de Seguretat i Salut Laboral de la Federació de STPV-Intersindical Valenciana.