SARA C - 22T

El Meu Diari Personal


He nascut a Sagunt, a pesar que els meus pares viven a la ciutat de València.
El meu pare, vingut des del sud d’Espanya, ben xicoteta m’ha ensenyat de les meravelloses costums de Jaén, on la gent té un
graciós accent i molta gràcia.
Gracies o a desgrat d'aquest fet en ma casa des de sempre s'ha viscut una vida sorollosa ja que mon pare, acostumat a la vida de poble, es dedica to el dia a pegar crits per tot arreu.
A pesar de tot açó, el meu pare, els meus oncles i el meu iaio formen la part graciosa de la familia sempre estem contant acudits i rient.
Per altra banda, la meua part materna de la familia sempre a sigut mes seriossa, en comparació amb la familia del meu pare, éstos son mes secs que la moixama.
Ma mare sempre tan treballadora dedica la seua vida als demés…



DIARI DE BORD


Dia 23 d'octubre
Seguint les instruccions del capitá de la nau, hem estat buscant vida extraterrestre durant tota la vesprada ya que tota la matinada la hem dedicat a descansar i a fer informes.
La veritat es que no a sigut res fàcil la busqueda. Per a aquesta misió feien falta homens ben dotats de força i sense por alguna que tiengueren la valentia suficient per a enfrontar-se a qualsevol cosa que sen's apareguera. Yo, com no, me ofrés voluntari. Hem anat per tot el planeta, anomenat Mart.
Hem eixit de la nau provistos de armes i amb tratges especials aislants de l'exterior de manera que podem tomar oxígen y ens proteix de qualsevol atac marcià.
No era la primera vegada que eixiem de la nau peró estavem molt nerviosos.
En portar tres hores fent voltes pel planeta, ma paregut vore una hombra molt extranya amb forma indefinida. De sobte, escoltem un crit molt agut que pareixia una sirena d'escola. Tots de pedra. Sense mouren's, els 6 homens que erem, amb simples mirades ens comunicavem clarament. L'unic que no deviem fer en aquest moment era mouren's.


Resum de l'article d'opinió "La intel·ligencia i mes"


Un estudi, que, diu que, a partir dels 14 anys l'interés per l'aprenentatge és molt important.
Antigament, fills/alumnes sofrien molta la forta disciplina que s'imposava.
Actualment, la llibertat donada ha fet pensar que sols els intel·ligents prosperarien, concepte equivocat, ja que per falta disciplinària no aprofiten les seues capacitats.
El fet d'una major llibertat i rebaixa de la importancia disciplinària s'ha fet per a afavorir tant a intel·ligents com a no intel·ligents.
El més important i no sols en les escoles sinó també al treball, és la disciplina


OPINIÓ:


En la meua opinió, no sols les persones intel·ligents triomfen en aquesta vida sinó també la gent que s'esforça
Jo pense que en les escoles hauria de donar-se mes ordre i disciplina a l'alumnat ja que com bé exposa el text, no sols es bo per a l'alumne en els estudis, sinó que, també servirá per a que el dia de demà, l'alumne haja adquirit bons hàbits i tinga una bona disciplina marcada per el treball continu, la qual cosa farà treballar al seu post amb mes aficàcia.



JOSEP PLA
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - † Llofriu, 23 d'abril de 1981). Escriptor i periodista espanyol [a | en] llengua catalana.
El seu original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, [va ser | va anar] essencial [a | en] la modernització de la llengua catalana i [a | en] la divulgació dels costums i tradicions locals. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges socials de nombrosos països constitueixen també un singular testimoni de la història del segle XX. Tot plegat, unit al fet de continuar sent l'autor més [lletrat | llegit] de la literatura en català 25 anys després de la seva mort, [li | l'] ha consagrat de forma unànime com el prosista més important de la literatura catalana contemporània.

QUADERN GRIS
El quadern gris és un text memorialístic basat en un dietari personal dels anys vint que l'escriptor reelaborà profundament per la seva publicació el 1966 com primer al tom del seu colossal Obra completa, que comprèn més de 45 volums. Està considerat no sols un dels millors textos de l'autor sinó un dels més importants de tota la literatura europea del segle XX. El quadern gris, anomenat així pel color de les tapes del primitiu esborrany del text, és la història de formació cultural i personal del seu protagonista, de la configuració de la seva actitud vital davant la societat que l’envolta. L'escriptor pren posició contra la literatura de la seva època i contra el propi fet literari entès com a simple esteticisme o expansió sentimental d'un subjecte. Per Pla la literatura és un mètode que permet aclarir i ordenar el pensament, una activitat racional destinada a entendre el món i a la seva gent. Se situa programàticament contra la literatura abstracta o metafísica i reivindica des d'un pla moral i artístic el valor de la quotidianitat, del grisenc, fins i tot del vulgar. Pla reflecteix en aquesta com en els seus altres obres, amb un estil magistral, de sorprenent senzillesa i claredat, la seva visió del món, l'enorme valor del concret, del petit i insignificant, del modest però indispensable per a l'ésser humà. Contempla la vida, la seva pròpia, que manipula i falseja sense rubor a fi de construir la seva pròpia identitat literària, com una infinita successió d'instants banals, d'anècdotes recollides de l'observació directa de la realitat, una rica col·lecció de fets que neguen els apriorismes presumptuosos, els valors absoluts i permanents amb els que l'ésser humà pretén ingènuament dominar la realitat. Pla és un escriptor realista, però el seu realisme no està desproveït de grans dosis de sensibilitat, de grandesa humana, de qualitat moral. Aquest text, subtitulat “Un dietari”, està estructurat segons les convencions del gènere, organitzant una lliure acumulació d'entranyable emoció; textos de diversa índole, on el jo protagonista o el jo observador constitueix el seu únic fil conductor al costat del referent cronològic. El quadern gris està estructurat en dues parts gairebé simètriques, dedicades respectivament i els seus escenaris dominants són Palafrugell en la primera secció i Barcelona en la segona. La narració s'inicia el 8 de març de 1918, el dia que Pla fa vint-i-un anys, i acaba el 15 de novembre de 1919, a París com a corresponsal del diari barceloní “La Publicitat”, inici d'una carrera periodística que el mantindrà allunyat de Catalunya durant gairebé dues dècades. A l'iniciar-se el dietari, Pla es troba a la casa dels seus pares de Palafrugell ja que, segons afirma, la universitat ha tancat les seves portes a causa d'una epidèmia de grip. Aquest retorn forçat a la vida de poble, al seu paisatge natal i als seus orígens encapçalarà el dilatadíssim dietari que escriu en un quadern gris. L'escriptor falseja la data -la universitat de Barcelona va tancar en realitat les seves portes a causa de l'epidèmia el 10 d'octubre de 1918- per poder descriure la vida rural de Palafrugell, un estadi previ a la seva immersió en l'agitada vida de Barcelona, ciutat on acabarà els seus estudis de dret i on començarà la seva professionalització com periodista. La manipulació literària de la seva biografia respon a la seva concepció del gènere memorialístic i al paper que confereix a la ficció en sintonia amb els seus escriptors predilectes com Montaigne, Stendhal o La Bruyère. Pla utlitzarà la descripció, el diari personal, la reflexió, la narració, el diàleg, la interpel·lació al lector, l'anàlisi dels costums, el retrat d'un determiinado tipus humà o la crítica com a recuros per a confegir el seu monumental dietari; però sens dubte destaca per la seva importància el diario personal, magistral cultiu de la descripció, la paisatgística en primer lloc. El paisatge és reflectit amb lirisme versemblant, proveït de moviment i humanitzat. El primer paisatge del quadern gris fa la seva aparició ja en la segona pàgina. L'escriptor descriu amb gran detall i atenció als sentits. una tarda de pluja. El color del cel, l'aspecte de la terra banyada per l'aigua, la temperatura de l'ambient, el soroll monòton i serè de la pluja. Per Pla l’element meteorològic és de gran importància: el seu efecte sobre els éssers humans, animals al cap i a la fi, és determinant ja que modela el seu caràcter i condiciona les seves relacions amb el seu àmbit vital. La vida i el seus misteris és una de les temàtiques recurrents en l'obra de Pla. L’element social, conjunt de relacions davant les quals l'escriptor manifesta repetidament la seva desconfiança i estranyament, li desperten, a pesar de tot, un gran interès al seu afany per comprendre les. En primer lloc la família Pla seguint les convencions del gènere memorialístic, dedicarà bona part de les primeres pàgines del seu dietari als seus orígens familiars, els seus pares i avis, i la idiosincràsia particular que aquests presenten sota els cognoms Pla i Casadevall, patern i matern respectivament. El nostre autor parlarà també del seu naixement.Ens evocarà com de nounat despertava l'admiració d'Enriqueta Ramon, veïna una vella i solterona dels Pla, que reclamava insistentment que li confiessin al petit quan la seva mare el portava a prop d'un pou que compartien les dues finques. Així, el nen era periòdicament transportat als braços de la vella senyora per sobre del negre abisme del pou. Aquesta anècdota, que lògicament l'autor no pot recordar com viscuda, li és molt útil per abordar un dels seus temes predilectes, l'absurd de bona part de les conductes humanes. Al costat dels records de la infantesa, protagonitzats per ambients que l'escriptor, recupera amb una nostàlgia desproveïda de sentimentalisme, El quadern gris es deté en els seus primers anys escolars, i ens esmenta les lectures suposadament coetànies a la redacció del dietari. L’autor consigna el seu interès pel Glossari d'Eugeni d'Ors, que no obstant això, criticarà pel seu excessiu esteticisme, i la seva incapacitat, la seva incomprensió davant dues obres majors de la literatura catalana clàssica, L'Atlàntida i Canigó de Jacint Verdaguer. L’atenció de Pla es projecta preferentment sobre la vida quotidiana, sobre el curiós del cas del comportament humà. L'home i la seva naturalesa, complexa mixtura entre el racional i l’animal, provoca un gran nombre de pàgines plenes d'observacions, opinions i constatacions empíriques. L'afany dels homes, els seus interessos vitals, molt menys espirituals i dignes del que cabria suposar, submergeixen a l'escriptor en un moderat pessimisme vital, en una actitud desproveïda d'idealisme i de confiança en el gènere humà, en la seva capacitat intel·lectual o artística quan aquesta existeix. La intel·ligència humana, la seva espiritualitat es mostra impotent davant la rotunditat de la naturalesa, de la vida, de la grandiositat i diversitat del món. Però a pesar del reconeixement de les limitacions del llenguatge, Pla s'enfronta una vegada i una altra a la tasca de fixar per escrit les seves impressions del paisatge, a constatar la seva fascinació per la comarca de l'Empordà i per la seva ribera. Les descripcions del mar, de Calella, el Canadell, de les localitats que configuren el que més tarda vindrà a denominar-se com Costa Brava són peces mestres del gènere, prova d'una capacitat literària fora del común. Les grans dots d'observador de Pla no descuiden en cap moment el factor humà, el protagonisme de la gent incardinades en el seu paisatge. La segona part d’El quadern gris, datada el 1919, és dedicada, en gran part, a la vida barcelonina de l'autor i al gran nombre de relacions que va establir amb el brillant món cultural de la Catalunya d'entreguerres. El text posseeix a més a més algunes reflexions personals, conat de confessió sobre la seva personalitat i sobre les seves limitacions. L’autor es veu a si mateix, per una falta de caràcter, incapacitat per a l'amistat. Sols les persones que poden ensenyar-li alguna cosa desperten el seu afecte, les que l’entretenen, en canvi, sols les tolera momentàniament. Construeix el seu jo literari sobre el seu misantropia i la seva duresa de caràcter. Amb elles s'enfronta a la gran ciutat durant la seva etapa d'aprenentatge, un món ric i complex entre la decadent institució universitària, les tertúlies d'intel·lectuals en l'Ateneu i la Barcelona canaille. En ell freqüentarà al seu gran amic Joaquim Borralleres, a Alexandre Plana, Pi i Sunyer, Antoni Rubió, d'Ors, Pujols, Sagarra, Rahola, Crexells, Estelrich i un llarg etcètera de personalitats de la cultura catalana. Les descripcions de la ciutat, la Rambla, el passeig de Gràcia, la Gran Via, el Paral·lel, disfruten de la mateixa fascinació emocionada i de la mateix mestratge descriptiu que les seves descripcions del paisatge empordanès. Pla camina incessantment pels carrers d'una Barcelona populosa i estimulant, per una ciutat que estima sense confessar-ho. A la capital catalana debuta com periodista, assisteix a l'agitació obrera, als assassinats de sindicalistes, com el Noi del Sucre, contemplarà la crua realitat de l'economia, el dolor i les frustracions dels ciutadans anònims. Així mateix, prossegueix la seva observació de la naturalesa humana, el seu incomprensible tendència a l’irracional, la seva vulgaritat, avorriment, inconstància, indiferència, maldat i fals sentimentalisme. L'autor se sap partícip d'aquesta naturalesa humana que descriu no a manera de retret sinó de clarificació. En aquesta assistim a la consolidació de la seva vocació com escriptor, en certa manera paral·lela i a un temps continuació de la seva activitat periodística.

ARTICLE D'OPINIÓ
Aquí no hay tomate