sandra c

Diari personal


He nascut a València ara fa setze anys i continue vivint al mateix barri des d’aleshores. El meu avi viu en la Creu Coberta de tota la vida i sempre ha treballat ací, només es va allunyar d’ací quan va anar a l’exèrcit i això li va cambiar la vida per a sempre.
Va ser al Robledo on va fer la mili i on va conèixer una xica molt bonica, la meua iaia. Estigueren junts fins que ell va finalitzar la mili i aleshores varen decidir tornar a València.

En arribar ací es casaren i un veí d’ells els va oferir un treball. Serien els nous propietaris d’un famós cinema de València anomenat “cine Princesa” (ara crec que l’han tirat avall i n’han fet un supermercat).
Uns mesos després van tindre un xiquet, el meu oncle, i l’anomenaren Vicent com el meu iaio. Set anys després va vindre una xiqueta, ma mare, però ningú es creia que era una xica fins que la van vore, ja que la meua iaia desitjava una xiqueta des de sempre, i com que va nàixer un 28 de desembre, dia de les innocentades, no es creien el que els deia la meua iaia.

Els xiquets van crèixer, s’enamoraren i es casaren.
Ma mare Rosa, com la meua iaia, es casà amb mon pare Rafa quan eren molt jóvens i dos anys després va ser quan jo vais nàixer, però la cosa no es quedà així, perquè amb mi va vindre la meua germana bessona, encara que no ens pareixem gens.
Des d’aleshores visc a València, en el barri Creu Roberta i espere continuar vivint ací per sempre.

Diari de bord



Divendres, 23 de febrer de 2080.
Primer dia de l'éxpedició espacial de la nau "cosan 21" amb destí Saturn.
M'anomene Sandra, professora a l'universitat de València de química. Em trobe en aquesta nau, junt els millors professionals amb l'únic objectiu de trobar un conmbustible alternatiu al petroli que utilitzem per als nostres automòbils.

Fa ja molts anys que a la Terra es començà a sofrir les conseqüències del calfament global, del forat de la capa d'hozó i de l'efecte hivernacle, pèrò ningú pensaba que això poguera arribar a aquest punt. La situacó ara mateix és insostenible, debut a la poca voluntat i disposició de les persones.

Després de moltísims anys investigant, fa uns mesos descobrírem en un dels nostres viatjes a Saturn, la solució perfecta als nostres problemes i la recompensa al nostre treball. Descobrírem que entre els elements que composen els anells del planeta Saturn, n'hi ha un prou paregut a l'aigua del nostre planeta. Aquest element, H6O, a diferència de l'aigua, és una substància més densa i més àcida, i això significa que afegint-li 1mililitre de Mercuri a 0,5 litres de H6O, conseguim un combustible ecològic per als nostres automòbils que supondría una disminució molt important de la nostra contaminació i així facilitaríem la regeneració del forat de la capa d'hozó.

Tot aixó explica els motius de la nostra expedició que durarà aproximadament 3 mesos. Només espere que tot acabe be i que puguem controlar i tindre més cura del nostre planeta.
Vos aniré contant el desenvolupament de la nostra expedició al llarg de tots els dies.

Resum de l'article d'opinió "la intel·ligència i més"

Un estudi fet, demostra que és més important la disciplina i la constància que el grau d'intel·ligència. Això ja se sabia en altres temps en els quals s'exigia l'ordre i la disciplina. Després, aquests objectius passaren a un segon pla i els alumnes d'un alt coeficient no potenciaven la seua capacitat.
Ara un informe presentat diu que la disciplina no és un valor polític conservador o progressista, sinó que s'ha d'evitar que els alumnes malbaratin les seues capacitats.
Però això no només afecta a l'educació, també és necesari l'ordre i la disciplina professionalment i l'emigració és un exemple per autodisciplinar-se i aprendre un ofici. Persones d'altre llocs del món demanen aquests drets encara que ho tenen més difícil.

Opinió:

Jo pense que aquests estudis tenen molta raó, perquè és veritat que hui dia s'exigeix menys que avanç a l'escola, i els alumnes amb major capacitat d'intel·ligència no necesiten fer un gran esforç per a poder aprobar el curs, ja que el nivell que se'ls demana és baix i no els suposa cap esforç.
Crec que aixó no ve gens bé per al nostre futur, perquè no estem disciplinats i per tant a l'hora de treballar no tindrem la suficient responsabilitat que aquells que hagen tingut una educació amb disciplina i ordre.
M'agrada molt vore que moltes persones que en el seu país d'origen no puguen ser educats com cal, vulguen i demanen aquest dret, ja que tots som persones i tenim els mateixos drets, sense donar-li importancia a la nacionalitat.

untitled1.JPG




Biografía de Jack Vance



Jack Holbrook Vance va néixer en San Francisco (EE. UU.) en 1920. Després d'estudiar enginyeria i física es va orientar professionalment cap al periodisme. El seu primer relat de ciència ficció es va publicar en 1945 i des de llavors simultània la ciència ficció amb la literatura policíaca, gènere al que ha contribuït amb més de dotze novel·les obtenint el prestigiós premi Edgar.

La principal virtut de Vance menjo narrador és la seva capacitat de crear mons sorprenents i la seva habilitat per a donar-los versemblança gràcies a la minuciosa descripció de petits detalls i la complexa interacció de tots els personatges que presenta. Encara que és acusat de vegades d'utilitzar arguments massa simplistes, Vance es limita a reprendre estereotips més que explotats que, amb la seva immensa capacitat per a la fabulació i l'aventura, refresca i aconsegueix revitalitzar.
L'exemple típic d'això és El Cicle de Tschai, el planeta de l'aventura. Composta per quatre llibres; ELS CHASCH, ELS WANKH, ELS DIRDIR i ELS PNUME, tracta el viatge del tripulant d'una nau perduda a través del planeta Tschai... per a aconseguir donar avís del seu accident. Durant tot l'es succeïxen les situacions més intrigants i les peripècies més perilloses, però el veritable amaneixo, i el que dóna la seva veritable dimensió al Cicle, és la descripció de les quatre races que donen títol als llibres, i que comparteixen... amb els humans.

Altra obra molt celebrada de Vance és La sagazaga de la terra moribunda, relat desternillante de les aventures de Cugel, un maldestre lladre i hàbil mentider, a través d'un món, el nostre, al final dels seus dies, el sol s'apaga, la ciència i la tecnologia s'ha perdut però la màgia l'ha reemplaçat; és La Terra Moribunda. Menjo Vance no es pren molt de debò el gènere, aquest cicle no està bé vist pels amants de les fantasies heroiques o de les novel·les d'espasa i bruixeria.

Altra sèrie famosa és la dels Principes Dimoni Durant els cinc volums que componen aquest cicle, es viatja per centenars de mons, es pergeñan plans infalibles i es lluita contra poderoses forces més enllà de la capacitat del nero mortal... sense recursos econòmics.
No queda clar per a alguns crítics si Vance és més un escriptor de fantasia que de ciència-ficció, sense caure en el compte que Vance, abans de res, és un escriptor de novel·les d'aventures. En les seves obres tot just queden buits per a les discussions morals o tecnològiques; els personatges són com són, sense caure en enrevesados i tediosos parlaments teosóficos, les màquines funcionen, i molt bé per cert, i només els seus inventors i els tècnics que les reparen tenen perquè saber com funcionen. Encara descrivint paratges increïbles, estranys éssers i batalles fabuloses, mai cau en l'exageració pròpia de la space opera, i quan es decideix per la fantasia prefereix donar-li un tractament irònic sense oblidar-se de l'èpica.

La seva lectura és molt refrescant i entretinguda

jack-write.jpg



1) El conte més important de Josep Pla és Contraban, el qual anem a llegir aquesta evaluació.
L'obra més important d'aquest escritor és "El quadern gris"
Una altra pàgina sobre "El quadern gris"
La pàgina web on es troba la biografia més completa de l'autor Josep Pla

2) La biografia de Monserrat Roig: i la seua obra més coneguda és "Digues que m'estimes encara que sigui mentida"
3) La biografía de Joan Pelucho: "Carnet d'un diletant" és l'obra me´s coneguda d'aquest autor.

4) La biografia de Ferran Garcia Oliver: "Oc"


- Textos argumentatius de la prensa:

  • > L'editorial del diari semanal "El temps" del día 05-02-2008