Activ.3: Opina sobre un video. (28/10/07)


Mira aquest anunci que ha guanyat el primer premi als spots publicitaris en el Festival de Cannes 2005. En què rau la seua originalitat? Què relata? Opina al wiki, en el teu apartat, c0om a tercera activitat que publiques. Aprofita aquest pont de l'1 al 4 de novembre per a escriure unes línies. Revisa, finalment, els teus textos quant al lèxic, la morfosintaxi i l'ortografia.




Abella-flor.JPG
Intel·ligència o esforç?

Activ.4. "Intel·ligència i més" (6/11/07)



Un estudi fet a Madrid sobre l'aprenentatge escolar diu que fins als 14 anys el grau d'intel·ligència compta molt, però que a partir d'aquesta edat són decisives les ganes d'aprendre, la disciplina, l'esforç personal.
Els pares d'altres temps ja ho sabien i els mestres també. Els fills/alumnes eren bombardejats amb l'exigència de l'ordre, la continuïtat, l'esforç -precisament allò que, en general produïa al·lèrgia als adolescents.
Després, la disciplina i l'ordre van patir el descrèdit pedagògic, i els estudiants van guanyar llibertat. Es podia pensar que, en aquesta nova situació, només van prosperar els alumnes intel·ligents, perquè eren capaços de treballar amb rendiment encara que no els coaccionessin. Però no és del tot cert: nois i noies amb un alt coeficient intel·lectual no aprofitaven prou la seva capacitat. Els faltava que la disciplina potenciés els seus recursos.
L'informe ha estat presentat per la Confederación Católica Nacional de Padres de Alumnos i algú pot dir: la disciplina sempre ha estat defensada en els àmbits conservadors. És cert que, arribada la democràcia, algunes escoles progressistes van rebaixar la importància de l'ordre i van afavorir altres valors, com l'espontaneïtat, la llibertat. Però ara ja sabem que la disciplina no és valor de dretes ni d'esquerres. I que no tan sols serveix perquè avancin els joves menys dotats, sinó perquè els més intel·ligents no malbaratin lesa seves possibilitats.
La importància de l'ordre i de la voluntat no és només visible en l'àmbit escolar. En el món porfessional és innegable. I en el fenomen de l'emigració. La gent que ha deixat el seu poble per venir a Barcelona, per exemple, ha pogut posar en marxa tota la seva capacitat d'autodisciplina i de concentrar l'atenció per tal d'aprendre al màxim un ofici, o exercir una professió, o iniciar-hi una aventura empresarial. En igualtat d'intel·ligència amb els seus col.legues barcelonins ja instal.lats, aquelles condicions són les que han fet que, sovint, els nouvingut s'obrissin més camí.
Arreu del món hi ha llocs importants ocupats per gent que, com a forasters, ho tenien més difícil. Però aquesta gent de fora s´ha imposat per l'autodomini i l'exigència que duien a dins.