PAULA GI - 22C

Sempre m'ha paregut una favada escriure un diari, tal volta siga perquè, quan jo tenia uns sis anys, la meua mare va llegir el diari de la meua germana, plenant de crits i plors la casa. Però hui el meu professor de valencià ens n'ha manat escriure un, aixi és que ací estic, pensant què posar-hi... i com que no se m'acut res, ja tornaré un altre dia que tinga més inspiració.
Adéu !!!

DIARI DE BORD DE LA NAU XIRIPITICLOP

Dia 84 de viatge. En la Terra han passat 840 anys; em resulta difícil acostumarme a la idea de que l'única persona que conec que continua amb vida es el meu companyer de viatge, el impertinent i inaguantable Jacobo.
Hem tingut un aterratge forçós a un planeta desconegut que no esperàvem encontrar de camí al nostre destí: "Melo", planeta número 15 que orbita voltant a l'estrela polar.

INTEL·LIGÈNGIA I MÉS

En l'aprenentatge escolar, a més de la intel·ligència, són decisives la disciplina i l'esforç personal. Els pares d'altres temps ho sabien i bombardejaven als seus fills amb l'exigència de l'ordre i la continuitat de l'esforç. Després, els estudiants van guanyar llibertat, però els alumnes intel·ligents, en lloc de prosperar, no aprofitaven prou la seua capacitat perquè els faltava que la disciplina potenciés els seus recursos. Encara que algú pot dir que la disciplina sempre ha estat defensada en els àmbits conservadors, ara ja sabem que no és valor de dretes ni d'esquerres i que serveix per tal que avancen els menys dotats i que els intel·ligents no malbaratin les seues possibilitats.A més, la importància de l'ordre i de la voluntat és innegable en el món professional. Arreu del món hi ha llocs on forasters, que ho tenien més difícil, s'ha imposat per l'autodomini.

OPINIÓ PERSONAL

Pense que és important que a un xiquet se l´hi potencie la seua intel·ligència, però quan un arriba a certa edat ha de ser capaç de seguir estudiant sin que ningú l'hi presione. Una dosi de disciplina per part dels pares pot ser inclús negatiu, ja que l'estudiant es sentirà presionat i agobiat i no rendirà com cal. Però el que pense que sí que hi ha que fer es motivar-lo a seguir estudiant i a lluitar pel que vol, però sempre deixant que ell mateix s'organitze i falle, és a dir, deixar-le la suficient llibertat per a que no es senta presionat i donarle un motiu per continuar esforçant-se, aprengent dels seus propis errors, i no tirar la tovallola a la primera caiguda.
cervell d'alumne que ha desperdiciat la seua intel·ligència.
cervell d'alumne que ha desperdiciat la seua intel·ligència.

JACK VANCE

Jack Holbrook Vance va naixer en San Francisco en 1920. Després d'estudiar enginyeria i fisica es va orientar professionalment cap al periodisme. El seu primer relat de ciència ficció es va publicar en 1945 i des de aleshores compagina la ciència ficció amb la literatura policíaca, gènere al que ha contribuït amb més de dotze novel·les obtenint el prestigiós premi Edgar.

La principal virtut de Vance com narrador és la seva capacitat de crear mons sorprenents i la seva habilitat per a donar-los versemblança gràcies a la minuciosa descripció de petits detalls i la complexa interacció de tots els personatges que presenta. Encara que és acusat a vegades d'utilitzar arguments massa simplistes, Vance es limita a reprendre estereotips més que explotats que, amb la seva immensa capacitat per a la fabulació i l'aventura, refresca i aconsegueix revitalitzar.

vancej.jpg
vancej.jpg







EXEMPLES DE GÈNERES PERIODÍSTICS:


Escola, comarca i adults :

Hi ha uns altres educadors. Hi ha un altre alumnat, dones i homes que tenen les seues raons per anar a escola, a l’escola d’adults. Tenim al nostre país una magnífica llei per a la formació de les persones adultes (FPA) que a penes ha desplegat els seus efectes sobre una població que encara s’ha d’alfabetitzar, que necessita una titulació bàsica per remoure entrebancs laborals, que vol aprendre un ofici o perfeccionar el que te, que ha decidit alimentar la seua condició ciutadana. Per tot això pot servir la llei i per tot plegat treballen de valent docents i no docents, autèntics dinamitzadors socials.
Com a moltes de les comarques valencianes, a l’Alt Palància s’ha organitzat una població disposada a resistir diverses amenaces, que defensa amb passió i coneixement un projecte educatiu sòlid, arrelat a la realitat comarcal i que constitueix un referent per a aquests ensenyaments que són quasi invisibles, que no són notícia. L’Alt Palància, amb una identitat cultural de transició entre Aragó i València, manté poc més de 20.000 habitants condicionats per l’envelliment, la desaparició d’alguns pobles, l’emigració i una economia diversificada, on predomina el comerç i la construcció, mentre l’agricultura es practica sobretot com a segona ocupació. Els set ajuntaments que mantenen l’FPA — Altura, Castellnovo, Caudiel, Jérica, Segorbe, Soneja i Viver— han consolidat un vell compromís amb la constitució d’un Consorci per mancomunar i garantir per a cada localitat el servei educatiu per als seus ciutadans.
Fa temps, en aquest entorn, l’escola rural de Sot de Ferrer-Azuébar-Chóvar va ser el primer agrupament al voltant d’un projecte d’arrelament basat en la cooperació municipal que fou un referent del que hagués pogut ésser el futur de l’Escola Rural. Amb la LOGSE, es va obrir un parèntesi que es va tancar amb les disortades concentraciones escolars, tot just en el moment que començava a consolidar-se un procés invers. Ja en els anys noranta, l’Administració va planificar el mapa escolar sense comptar amb les necessitats expressades per zones com aquesta, i la comarca, com moltes altres, es va quedar esperant unes solucions que, per confuses i forçades, han provocat la inestabilidad del sistema. Las precària formació de la població adulta que caracteritzava el començament dels anys vuitanta va impulsar que els ajuntaments se sumaren, en una empresa formativa extensiva, a la novíssima Conselleria d’Educació, tot aportant recursos materials i professorat. Avui, però, molts ajuntaments han abandonat les seues responsabilitats perquè no tenen recursos, mentre han baixat les subvencions, al mateix temps que les condicions laborals i els contractes amb els professionals són cada vegada més precaris. La Conselleria ha mantingut la seua xarxa de centres de forma inestable i conjuntural, amb un alt grau d’interinitat de les plantilles i sense esforç, per inèrcia. L’FPA és ara mateix un sector que es manté actiu sobretot per un col·lectiu de persones molt convençudes del que fan. En aquest context, el protagonisme municipal és la clau de volta. Els dinamitzadors municipals són persones que viuen a la localitat, la qual coneixen perfectament, i saben respondre amb flexibilitat a les demandes socials, igual davant d’un temps de collita que obliga a ralentitzar l’activitat educativa, com per l’arribada d’una nova població immigrant que, sens dubte, és un factor de futur, per moltes preguntes que s’hi generen.
Finalment, el fet que el Consorci de l’Alt Palància siga participat per ajuntaments gobernats tant per la dreta com per l’esquerra indica que s’ha sigut capaç d’aglutinar idees i projectes sobre un mateix territori, a més d’haver aconseguit el suport de la Fundació Bancaixa, la Diputació i la Universitat Jaume I. És clar que hi ha persones en la Formació de Persones Adultes que saben fer la seua feina.