MONTSERRAT CR - 22C


DIARI PERSONAL
Valencia,20 de septembre de 2007

Ben volgut diari;

Hui,dia 20 de septembre he fet una nova amiga, tu. D'ara endavant vas a ser com una persona física. Té gracia, un paper, i la meua nova compañya per a tot el curs, et compare d'aquesta manera ja que puc contar tot el que vulga, desfogarme, no tindre por que li contes a algún company el que et dic,es meravellos.
Soc Montse,vaig nàixer al sí d'una familia humil, senzilla y cristiana,fet que va repercutir en la meua educació i en la meua persona. Filla d'una mestressa i d'un conductor d'autobusos, el meu pare; amb bigot y unes cames mol, molt llargues, al principi impressiona una mica,peró és bon home. El meu germà Jesús, és massa pardal,que vaig a dir del meu germà, tots són engorrosos. Sempre discutint, no poden conformar-se amb el que tenen. Ja coneixeràs més davant les nostres baralles y la meua peculiar familía...

INTELIGÈNCIA I MÉS
Un estudi fet a Madrid diu que a partir dels 14 anys és decisiu l' interés per l'estudi de cadascú,per tant,a partir d'aquesta edat el cap està ja amoblat i una contìnua exigència al jove sobre l'esforç i l'ordre li produixen al·lèrgia i agobiament.Per la cual cosa els estudiants van aconseguir guanyar llibertat,però aquesta situació va eixir mal parada.Amb llibertat i sense control,sols van prosperar els mes intel·ligents,aleshores potenciaren mes la disciplina que servia per que avançaren els alumnes meys dotats y per que els dotats no malbaratin les seu possibilitats.L`ordre y la voluntat de cadascú son per tant cualitats importants tant per a l'escola com per als treballs,aquestes cualitats fan que els emmigrants tinguen les mateixes condicions que altres per obrirse un camí i que puguen ocupar llocs importants arreu del món mediant l'autodomini y l'exigència
OPINIO
Estic totalment d'acord amb aquest text,lo dels anys no haguera sabut a que edat concretament però si que compartixc que no han de tindre una exigencia continuada per a que estudien,puix si volen estudiar el faran, sino que es fiquen a treballar .Si tots estudiarem ningu voldria treballar de barrender ,ni d'obrer,ni de ningun treball tant necessari com aquests.I per tant no es podria viure be.L'estudi, per finalitzar, es un concepte lliure i que ningu deu obligar peruq pot causar al jove intolerancia,rabia y fatiga.

Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D
Yes! It's My Birthday! And It's My Footprint :D


TEXT TRADUIT
Vance, suposadament, l'avi va arribar A Califòrnia des de *Michigan d'una dècada abans de la Febre de l'Or i San Francisco es va casar amb una xica. (*Early família registres aparentment van ser destruïts pel foc després de la 1906 San Francisco *Earthquake.) *Vance la primera infància la vaig passar en San Francisco. Amb la prompta separació dels seus pares, la mare es va traslladar *Vance joves *Vance i els seus germans *Vance para l'avi matern de la Califòrnia ranxo prop de *Oakley en el delta del riu Sagrament.
.

200px-Jack_Vance_Boat_Skipper.jpg
200px-Jack_Vance_Boat_Skipper.jpg


ENLLAÇOS SOBRE:
JOSEP PLA
MONTSERRAT ROIG
JOAN PERUCHO
JOAN GARCIA
JOAN FUSTER


Article d'opinió
EDITORIAL
Sala, *Filesa i els quals estan lliures
Per Nadal no estaran tots els condemnats de *Filesa en
casa, però sí l'exsenador i exdiputat en el *Parlament Josep
Maria Sala. Ahir va eixir de la presó després que poques
hores abans li fóra comunicada la suspensió temporal de la
sentència pel tribunal Constitucional.
Aquesta decisió, que arriba després que el Tribunal Suprem
no volguera o no s'atrevira a donar aqueix mateix pas, és
raonable. Respon a una doble dada: que per la levitat de
la pena --tres anys-- i pel temps que exigeix la
tramitació del recurs d'empara presentada, Sala podria
consumir en la presó el temps de la seua sentència i assabentar-se
després que la sanció complida era abusiva i
. improcedent.
Com es recordarà, el Suprem ha estat l'única instància que
ha jutjat a Sala, de manera que aquest no ha tingut dret a la
tradicional possibilitat d'apel·lar formalment a una instància
superior a la qual ha dictat el veredicte condemnatori. El
Tribunal Constitucional no té aqueixes característiques
respecte al Suprem, encara que, en canvi, està en situació de
determinar si la decisió de qualsevol instància jurídica es
ajusta o no a la doctrina que emana de la Carta Magna. Això és
el que farà, doncs ja ha acceptat a tràmit el procediment,
encara que tardarà bastant temps a dictar la seua opinió. Per això
ha procedit ara a la suspensió provisional delempresonament.
Els condemnats pel case *Filesa van presentar recurs al
Tribunal Constitucional contra la negativa del Suprem a.
suspendre l'execució de la sentència fins que es
confirmara la condemna. El Suprem havia ordenat de manera
poc lògica i amb un zel infreqüent la immediata execució
de la sentència. Si algú tenia ganes de veure la foto d'un
senador socialista entrant en la presó va quedar satisfet,
encara que l'extremada dignitat amb que Josep Maria Sala va arribar
voluntàriament a Ca *Brians, malgrat discrepar de la mesura,
va cridar l'atenció de la major part de la gent decent de
aquest país.
Ara que Sala està a casa, val la pena recordar que no
està gens clar que la seua [[|*encarcelación]] responguera a una
lectura seriosa i amb sentit comú de la justícia, [[|*máxime]]
quan la seua sentència tenia dues pigues molt inquietants. Es li
va condemnar a partir d'una prova --una signatura en un document--
inexistent, i se li va dictar presó amb una tipificació
--associació *ilicita-- que mai havia estat interpretada per
els nostres tribunals de la forma com ara, en aquest temps en
que la justícia espanyola té cognoms del tipus de *Mariscal
de Gant, Cardenal i [[|*Fungairiño]], s'ha aplicat a aquest
dirigent socialista. En aquest sentit, el Tribunal
Constitucional ens estalvia, com país, la possibilitat d'un
enorme escàndol judicial si al final s'accepten les raons
de Sala.
Però hi ha una mica més. Creiem que el mateix tribunal deu
estendre la suspensió de la condemna als altres empresonats
per *Filesa, encara que per raons distintes. Ells tenen
sentències inapel·lables i només poden aspirar a l'indult (Sala
es va negar a demanar-lo perquè ningú poguera creure que reconeixia
la seua culpabilitat en els fets que li han estat imputats). En
un assumpte com el del finançament il·lícit dels partits
polítics, que esquitxa a totes les formacions i de la qual
s'han escapat gràcies a qüestions procedimentals i
simplement formals qui han estat sorpresos en això
pertanyent a partits que no foren el PSOE, el gest de
la condemna ja simbolitza per si sol i de manera suficient
que aqueixes pràctiques eren inacceptables. No és necessari --a.
efectes de lliçó per als altres, o pel perill social
que comporten les persones concretes empresonades o perquè
aprenguen modals i es rehabiliten-- que els altres implicats
hàgen de seguir en les seues cel·les mentre els secretaris
generals i els responsables de finances de tots els
partits estan en les seues cases o en la presidència del Govern.
Basta d'hipocresia. Per a la societat, el de menys és que
aquests condemnats estiguen dins o fora. El que importa és que
es tramite d'una vegada una llei que permeta un finançament
transparent dels partits. Ells, durant els anys de
espera de la sentència, ja han pagat humanament un preu
alt. Estaria bé que quedara en suspens la seua condemna fins a
que el conjunt de les forces polítiques resolga d'una
forma *decorosa i seria el problema quan s'aprove la llei



pendent.

COLUMNA
Després de molt temps torna a realitzar-se, una ***cuasi** institució, gairebé desconeguda cridada Parlament, ***Trawun** o reunió que gairebé sempre van participar tres actors, Espanyols, ***Mapuche**, Religiosos. L'inici d'aquestes grans reunions es dóna en les albors de la conquesta, en l'estiu de 1541; els actors són: Pedro de Valdivia, ***Michimalongko** i l'Església Catòlica. Origen: la fundació de Santiago. Gens es va dir en aquest moment que s'anaven a ocupar als ***mapuche** d'esclaus per a les mines d'or i les encomanes, sent aquesta la raó perquè s'iniciés la insurrecció ***Mapuche** que va acabar amb la destrucció de Santiago el 11 de setembre de 1541.
El pròxim parlament va ser el de
[[|*Paicaví]], en 1604 amb resultats no concrets com el del 13 de juny de 1612 en ***Catiray** que el pare Luis de Valdivia en representació del rei ***parlamenta** amb els ***mapuche**, encapçalats pel ***lonko** ***Karampangue**. Donant fi a la conquesta, d'acord a la història ***mapuche**. La ***premura** espanyola per a fer-lo en aquesta època deriva pel risc imminent de perdre tota la governació de Xile; greument amenaçada des del 23 de desembre de 1598 en ***Kuralaba**; que s'aniquila a les tropes espanyoles i al seu governador Martín García [[|*Oñez]] de Loyola, concloent amb la destrucció de set ciutats. Aquestes accions van ser encapçalades pels *toki/ ***Pelantaru** i [[|*Ankanamún]], originaris de ***Pellawen**. Aquest va ser, d'acord a la història ***mapuche**, que per primera vegada la corona espanyola reconeix per cèdula real els límits del ***Meli** ***Witran** ***Mapu** o País ***Mapuche**, instal·lant els seus forts al nord del ric ***Bio** ***Bio** reconeixent implícitament al país ***Mapuche**.
El 6 gener de 1641 es realitza el Parlament de
[[|*Kúllen]] (***Quillem**) en les proximitats de la ciutat de ***Galvarino**, els acords de la qual permeten les missions religioses, fires comercials anuals, l'intercanvi de presoners, el 1645 en K[[|*üllem]] altra vegada. En 1651 el Parlament de ***Boroa**, el seu origen és al ser sorpresos els espanyols, en viatge a Valdivia traficant ***mapuche** esclaus al Perú, evitant d'aquesta manera la Insurrecció de tot el ***Meli** ***Witran** ***Mapu**.
El Parlament de
***Tapiwe** de 1716, el Parlament de ***Negrete** de 1726; el de ***Tapiwe** de 1774, ***Lonquilmo** en la hisenda de les pedreres en 1784, el mes gran el Parlament de ***Negrete** des del 4 al 7 de març de 1793, amb la presència de ***Ambrosio** ***Ohiggins**, novament es reafirma el convingut anteriorment, regulació de límits territorials, regulació del comerç, intercanvi de presoners, nous llocs per a establir missions ***capuchinas**, aliances militars davant amenaces de tercers països. L'últim d'aquests Parlaments de la colònia es va realitzar en ***Negrete** del 3 al 5 de març de 1803, pràcticament tots els governadors espanyols en el segle XVIII van celebrar algun parlament, els donava prestigi davant el rei, a més era “l'oportunitat” de veure la realitat social i política, que es trobaven dues societats. Seria llarg enumerar els sense nombre de Parlaments realitzats, només he fet referència als mes representatius.
Ja en temps de la República, es van celebrar un sense nombre de Parlaments el més representatiu el primer, en
***Tapiwe** el 7 de gener de 1825 això queda prop de ***Yumbel**, representant a l'Estat de Xile estava el Comandant d'Alta frontera i delegat de la Ciutat dels ***Angeles** Pedro ***Barnechea**, en representació dels ***mapuche** estava el ***longko** ***wenteche** Francisco [[|*Mariluán]]. Tots juren respecte i fidelitat a la república en cerimònia religiosa segons ritus i costums (Art. 4). Aquest Parlament consta de 33 punts vinculats a: comerç, ordre social, religió educació, dret, Territori. L'article 18 diu: “Els Governadors o Cacics des de la ratificació d'aquests tractats no permetran que cap xilè existeixi en els terrenys del seu domini per convenir així al millor establiment de la pau i unió, seguretat general i particular d'aquests nous germans”. La pregunta ve immediatament, Quan es va derogar aquest parlament?. Quin era el propòsit del mateix?
Aquest mateix any va haver un altre en
***Lonkotripay** (prop de [[|*Tirúa]]). En representació dels xilens va estar el coronel Luis dels Rius, home de confiança i cap d'escorta del general Ramón Freire, com va ser el resultat d'aquest, el diputat per ***Cauquenes** Benjamí [[|*Vicuña]] ***Mackenna**, en la sessió de la Càmera del 10 d'agost de 1868 i després d'una llarga exposició, referida a la resistència que el poblo ***Lafkenche** va oposar a l'invasor espanyol des del temps de la conquesta afirma sobre aquest: “sota la seva responsabilitat es va proposar celebrar un parlament, al que [[|*convidó]] a mes de cent cacics ***i** ***mocetones** ***i** entre ells uneixo tan ancià que es trobava ja completament cec. Començada la festa, els indis es van embriagar com de costum, ***i** quan ja estaven ***postrados** en el sòl, Ríos va manar als seus caçadors que traguessin els seus sabres ***i** els degollessin a tots. Solament el cacic cec va escapar amb vida”. Mas endavant continua ***Mackenna** “…des d'aquest dia l'indi feroç va doblegar la ***cerviz** ***i** no l'ha tornat a aixecar altra vegada”.
Malgrat tot això, es van seguir celebrant parlaments, molts d'ells obligats entre xilens i
***mapuche**, després de 1860 nomenarem alguns: el de ***Ipinko** (prop de [[|*Purén]]), en ***Collipulli**, en [[|*Toltén]], en ***Angol**, en ***Temuco**?. Per a acabar amb el de [[|*Putúe]] en 1 gener de 1883 (prop de ***Villarrica**). En tots ells es diu que és l'últim poble que funden, que respectaran els nostres costums, les missions religioses s'autoritzen en extenses regions ***mapuche**. No obstant això gens d'això ocorre. Per a nosaltres aquesta etapa correspon a l'holocaust ***mapuche**. Quin hagués passat si els nostres avantpassats, no haguessin correspost a una simbiosi perfecta entre l'home i la naturalesa? Els asseguro que avui estaríem solament en els llibres, com ho va afirmar Tomás Guevara, que desapareixíem en 30 anys.
En relació a l'anterior precisament, existeix un relat escrit en les Cròniques de la Missió de la Baixa Imperial avui dia Saavedra, que diu “en 1881. Es van revoltar els indis per causes de les injustícies i els robatoris xilens. Els missioners van ser avisats per cacics fidels i es van refugiar amb molts xilens en
[[|*Toltén]] el 1 de novembre de 1881. Solament el P. ***Constancio** va voler quedar-se no tement gens dels seus estimats indis”. Per fi és persuadit a anar A [[|*Toltén]]; mes endavant agrega: “P. ***Constancio** va assolir arribar a [[|*Toltén]], perquè els cacics del ***Huapi**, ***Painemilla** Pascual i els altres al sud del ***Budi** no van prendre part en la revolta. Van arribar fins a ***Queule**, però van tornar amb les tropes que van matar als indígenes, homes dones i nens, com si fossin animals, de manera que van ser morts mes de dos mil indígenes. Sota Imperial va rebre tropa on ara està l'Església”.
Amb aquests antecedents històrics que estan
[[|*desclasificándose]], com documents, que estan en la memòria històrica ***mapuche**, existeix un deute històric o són crims de ***lesa** humanitat? Què hi ha dels milers de milers de bovins rematats en ***Angol**; [[|*Traiguén]]; [[|*Toltén]], i altres llocs que apareixen documentades i publicades en les memòries de guerra del segle XIX? Mereix un comentari l'Informe del Nou Tracte publicat en el 2003 en el govern de Llacs. En l'extens informe es reconeixen les usurpacions de terres posterior a la invasió militar de 1881 del territori ***mapuche**, fetes per l'Estat, grans empreses forestals i particulars.
Per tot l'anterior, en aquest món que es diu civilitzat, tenim raons per a proposar aquest Parlament i no haver de negociar amb la pistola en el pit. Creo en la Institució de l'Església, és el meu desig que no es posi en discòrdia entre si, als
***mapuche**, com ho han fet moltes vegades en la història, creo en la força de les meves [[|*peñis]] i sobretot en la nostra memòria històrica. Aquí està la saviesa a través de la nostra oralitat, sense oblidar per descomptat al gran ***toki** [[|*Mañil]] i el seu llegat del segle XIX, aquestes han de ser les idees que han d'inspirar-nos. Segurament es parlarà de religió, cultura, territori, ordre social, projecte polític propi, llocs sagrats, i per descomptat la devolució de terres.
D'aquest Parlament, que participen novament els
***Lafkenche**, hagués de quedar un testimoniatge, per a la història, quant del que s'està dient es complirà? Quants ***personeros** de govern coneixen la realitat dels ***mapuche**? Espero que siguin molts els parlaments que es puguin aixecar en tot el ***Meli** ***Witran** ***Mapu**, on a través de la mobilització, podem i hem d'arribar a el respecte i la pau que ha estat esquiva de nosaltres els ***mapuche**, des de fan 472 anys quan va arribar Diego de ***Almagro** / ***AZ**