[[Olocau|
LAURA Mª OP - 22C

]]


Benvolgut Diari:
Hui ha sigut un dia genial, el meu germà, Albert, està començant amb éxit la seua carrera professional, i ma mare ha aprovat unes oposicións molt importants en les què havia treballat molt.
Per la meua part, el curs és dur, però intentaré treure la millor nota q puga per a poder fer la carrera q m'agradaria fer, la d’infermeria.
Ara me’n vaig al assaig de banda, que hem quedat els instruments de fusta per a tocar les obres que estrenarem en el certamen provincial en Xest. Bó, me’n vaig a anar ja que arribe tard!

Puesta_de_sol.jpg



Diari de viatje:

El primer dia de la meua aventura, en la nau soles erem tres persones, Irene, Diana i jo i seu passavem molt bé.
Aixó cambià per complet quan anarem al planeta PX15 en una missió de investigació, ja que mai havia anat una nau a aquell planeta extrany i tenebrós. Mentres caminava per els oscurs boscos del planeta PX15 jo cada vegada tenia més por, perque recordaba les histories més tenebroses. De sobte, un crit agut em va esgarrifar...quin esser podía produïr eixe so tan peculiar??...Diana tenia molta por i no volia anar al lloc d'on provenia el so, però entre Irene i jo la vam convéncer de que el millor era anar. Vam anar i varem descobrir una xicoteta civilització de una especie extraterrestre, eren molt llestos i tenien un sistema de convivencia molt bó i que no contaminava el medi ambient...aixo ens va servir per a la nostra investigació i per poder crear un medi més net a la terra.


SPOT PUBLICITARI GUANYADOR DEL FESTIVAL DE CANNES 2007

En què rau la seua originalitat? Què relata? Opina
Aquest vídeo pense que és original perquè mostra una historia a partir del final i a més a més al final del espot faca en anglés: mai saps quan va a passar, i anuncia un desodorant...



INTEL·LIGÈNCIA I MÉS (RESUM)

Fins als 14 anys, la inteligència d'una persona compta molt, però desprès d'aquesta edat s'ha de tindre ganes d'aprendre i esforç personal.
En altres temps, als alumnes se'ls exigia molt, però la disciplina i l'ordre van descendir, i els estudiants tenien més llibertat, però ni els més inlel·lectuals aprofitaren prou la seua capacitat, faltava que la disciplina els potenciara.
Amb l'arribada de la democràcia, es va rebaixar la importància de l'ordre, però la disciplina no és un valor de dretes ni d'esquerres, soles que els estudiants no aprofiten les seues possibilitats.
La importància de l'ordre i de la voluntat tambè es dóna en l'emigració, la gent que ve de fora fiquen tota la seua capacitat en aprendre per poder subsistir, aixó els obri més camí que als que ja estan ací.
Aquesta gent s'ha imposat per autodomini i l' exigència que duien dins, no per ser més intel·ligents.


OPINIÓ SOBRE L'ARTICLE D'INTEL·LIGÈNCIA I MÉS
Benjamin James Menzies
Benjamin James Menzies


BIOGRAFIA JACK VANCE

John Holbrook Vance (Agost nascut 28, 1916 en San Francisco, Califòrnia) és generalment descrit com a ciència i fantasia Americana autor de ficció. La majoria de la seva feina ha estat publicada sota el nom Jack Vance. Vance Ha publicat 11 misteris com John Holbrook Vance i 3 com Ellery Reina. Altres noms de bolígraf inclouen Alan Wade, Peter va Aguantar, furgoneta de John Veu, Gaig Kavanse.

Entre els seus premis són: Premis d'Hugo, en 1963 ja que Els Mestres de Drac i en 1967 ja que L'Últim Castell; un Premi de Nebulosa en 1966, també per l'Últim Castell; el Premi de Júpiter en 1975; el Premi de Fantasia Mundial en 1984 per a tota la vida consecució i en 1990 ja que Lyonesse: Madouc; un Edgar (l'equivalent de misteri de la Nebulosa) per bé primera novel·la de misteri en 1961 ja que L'Home en la Gàbia; en 1992, era Convidat d'Honor al WorldCon en Orlando, Florida; i en 1996 va ser anomenat un SFWA Grand Mestre.

És generalment altament regarded per crítics i col·legues, alguns de qui ha suggerit que ell transcends etiquetes de gènere i hauria de ser regarded com a escriptor important per estàndards d'idea dominant. Poul Anderson, Per exemple, una vegada que cridat l'hi més gran escriptor Americà de vida "en" ficció de ciència (no "de" ficció de ciència).
external image lenguajespao.jpg
external image vancefirma.gif




Examen Valencià; Els llenguatges de Pao



8. Quins són els motius de la visita de Bustamonte ca Lord Palafox? Què li demana? Quina és la resposta de Lord Palafox?


- Els motius son que en Pao les coses van molt ma, ja que els brums anaren a Pao i si no els donaven diners (els de Pao als brums) conquistaren el planeta. Els habitants de Pao tenen un caràcter molt estrany, i no lluiten ni res.
Per aixó, Bustamonte ha de pagar diners als brums, si no, conquesten el planeta Pao. Bustamonte no sap què fer, per aixó opta per anar a demanar ajuda a Lord Palafox.
- Li demana ajuda a Palafox.
- Palafox li presta la ajuda però a canvi d'un favor; que les dones del planeta Pao vagen al seu planeta, el de Desintegració, per a poder procrear, ja que en el planeta de Desintegració no hi ha dones, perquè segons els costums dels del planeta de Desintegració, per a estudiar en el institut de desintegració i ser intel·ligent han de ser hómens i que no tinguen cap defecte. Per aixó quan procreen, si el bebé que naix és una xiqueta o un xiquet però amb malformacions, la dóna se'ls duu al seu planeta (perquè la dona se'n té que tornar al seu planeta quan complixca la seua missió de procrear).
Auestes xiques han de tindre entre 15 i 35 anys per a ser útils per a procrear.
palafox també li diu a bustamonte que la solució al problema va a durar vint anys i que els habitants de Pao han de aprendre nous idiomes.

Pregunta 10.


El pla de Palafox és cambiar el caràcter, la mentalitat de la gent de Pao, o siga, fer que alguns siguen guerrers, altres intel·lectuals i altres que sàpiguen fer armes. Per aixó, segons Palafox, han de aprendre diferents idiomes que no siga l'idioma de Pao, uns altres, com la valeanta o la tecnicanta.
Així, per exemple, soles els que fan les armes sabran la llengua de


El llibre més important de Josep Pla és contraban que també escrigué "El quadern gris"
Una altra pàgina sobre "El quadern gris"
La pàgina web on es troba la biografia més completa de l'autor Josep Pla
La biografia de Monserrat Roig: i la seua obra més coneguda és "Digues que m'estimes encara que sigui mentida"
La biografía de Joan Pelucho: "Carnet d'un diletant" és l'obra més coneguda d'aquest autor.




EXEMPLES DE GÈNERES PERIODÍSTICS D'OPINIÓ.

Artícle d'opinió:


LA REGULACIÓ DE LES ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL:UN FUTUR MILLOR PER A LES COMPANYIES,A COSTA DE LA NOSTRA SALUT----

Recentment ha entrat en vigor a Alcoi, amb el vot favorable dels regidors del PP i del grup mixt i amb el vot en contra de la resta, l'ordenança municipal que regula les condicions per a la instal.lació i funcionament de determinats sistemes de telecomunicació, entre els quals s'inclouen les antentes de telefonia mòbil. I ho ha fet causant una gran decepció a tots els veïns i veïnes que, preocupats per la seua salut i la dels seus conciutadans, han recorregut els despatxos de l'Ajuntament reclamant que, en aquesta matèria, s'aplicara el principi de precaució.

Raó no els en falta. Encara que els estudis científics sobre el tema són controvertits, cal subratllar que les seues conclusions sovint depenen de qui els paga. Així, és fàcil comprovar que els informes que difonen les empreses de telefonia mòbil solen centrar-se només en un aspecte —el problema del calfament dels teixits del cos, i en particular del cervell—, mentre amaguen tota la resta d'efectes biològics que altres investigadors independents han demostrat i que no estan relacionats amb les alteracions tèrmiques: insomni i pertorbacions del son, cefalees, pèrdues transitòries de memòria, alteracions cardiovasculars, formació de tumors, etc. (recomanem la lectura dels articles publicats pel Dr. Claudio Gómez-Perretta, del Centre d'Investigació de l'Hospital Universitari La Fe de València).

Segons la Comissió Europea, el principi de precaució "comprén els casos específics en què les dades científiques són insuficients, no concloents o incertes, però en els quals una avaluació científica objectiva preliminar fa sospitar que existeixen motius raonables per a témer que els efectes potencialment perillosos per al medi ambient i la salut humana, animal o vegetal puguen ser incompatibles amb l'alt nivell de protecció elegit". L'article 174 del Tractat d'Amsterdam, com també ho feia el de Maastricht, estableix que la política ambiental del la Unió ha de basar-se en el principis de precaució i d'acció preventiva. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees manifesta en la sentència de 05-05-98, referent a les encefalopaties ("el mal de les vaques boges"), que "quan subsisteixen dubtes sobre l'existència o abast de riscos per a la salut de les persones, les Institucions poden adoptar mesures de protecció sense haver d'esperar que es demostre plenament la realitat i gravetat d'eixos riscos". També el Tribunal de Primera Instància europeu diu en una resolució de 30-06-99 que "les exigències de la salut pública prevalen sobre les consideracions econòmiques".

Les boniques paraules de la legislació i jurisprudència europea contrasten amb la dura realitat que ens envolta, on els governants, tant estatals com locals, tracten de no causar massa molèsties a les poderoses companyies de telefonia mòbil. El govern municipal i els seus acòlits haurien pogut evitar la proximitat de les antenes als nostres habitatges fent ús de les seues competències urbanístiques, que els permeten triar les activitats compatibles amb els usos residencials o també, per exemple, fixar les condicions estètiques de les nostres teulades.

L'Ordenança local no permet amb caràcter general —però sí amb caràcter excepcional si les operadores justifiquen dificultats tècniques— que les estacions base de telefonia mòbil se situen a menys de 100 metres dels centres docents, sanitaris, assistencials, guarderies o parcs públics, que són els espais que el Reial Decret 1066/2001 qualifica com a "sensibles". I això planteja moltes preguntes als veïns i veïnes: si les escoles són un lloc sensible, per què no ho són les cases on dormen i passen la major part del temps els xiquets i les xiquetes? Els malalts i els ancians, només són sensibles mentre estan ingressats en un centre? I si la telefonia mòbil és tan segura, com és que hi ha zones sensibles? Per què s'ignoren les abundants evidències experimentals que descarten la innocuïtat de les radiacions de telefonia mòbil? No resulta sospitós que grans companyies d'assegurances es neguen a assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils?

Són moltes les preguntes que, per a desgràcia nostra i per a benefici de les empreses, han quedat sense resposta.

ARTICLE D'OPINIÓ
07/agost/2002

Trobat en la pag web: http://www.xarxaneta.org/~carrasca/telemob-3.html
[[|http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/EL%20G%C8NERE%20PERIOD%CDSTIC.htm]]


EDITORIAL

COLUMNA

CARTES AL DIRECTOR

Critiques