JUAN MANUEL P - 22T

Diari personal


He nascut a valéncia, vaig nàixer un dia de fred del mes de novembre del 1990, dels primers anys de la meua vida no recorde res.
Entorn als tres anys és quan vaig começar jo a recordar els meus inicis en aquesta vida, recorde que anavaen un col·legi que no m´agradav gens perqué el veia molt trist, per a mi era un col·legi sense vida. La meua mare que estava sempre molt pendent de mi notava que aquell col·legi no m´agradava, aleshores va decidir cambiarme de col·legi que és al que e anat jo tota la meua vida i és on e conegut a molts dels meus millors amics i alguns de ells encara ho son. Aquells anys varen ser els millors no hi havia dia que no ho pasara genial i donaria el que fora per tornar a ser encara que siga un dia asoles, xicotet una altra volta i viure sense les preocupacions que tinc ara.


DIARI DE BORD DE LA NAU TRIPITIQUATRE


Ola em diuen Tripitijuanma, i soc el comandant de la nau tripitiquatre. Son les 11.00 de la nit i jo i la meua tripulacio formada per 0-337a un robot de nova especie capaç de reparar totes les imperfeccions que puegueren sorgir en la nau i el meu copilot anomenat tripitiedu va supervisant el llançament d´aquesta cap a l´espai. Ara ens disposem a despegar, la nau comença a pujar molt rapidament i en unes poques semanes ens tobem a la superficie marciana. La meua tripulació i jo baixem de la nau impacients, el robot 0-337 começa a fer un reconeximent de la superficie marciana, i molt pronte tobra restes de vida organica al planeta marcià, jo i el meu company mentrestant montem la cúpula de aislació on pugam protegirnos de le condicions adverses de aquest planeta tan desconegut per l´humanitat.
de colp i repent es veu a l´horitzo una especie de massa unicelular de color verd molt viscosa, lo primer k pensem es k potser siga algun tipus vida extraterrestre, pero de pronte cuan va avaçant cap a nosaltres ens adonem que es el nostro robot 0-337 que havia caigut a una fosa del planeta marcià i s´havia embrutat tot. Lo primer k ferem va ser netejar-lo a fond i revisar tots els seus circuits per si de cas hi havia un posible fall al sistema operatiu del nostro robot.



RESUM DE " INTEL·LIGENCIA I MÉS"



Un estudi fet a Madrid revela que a partir dels 14 anys l´esforç personal és molt important per a aprendre. Pares i professors saben que toto el que implicaun esforç personal produeix al·lèrgia als adolescents.
La disciplina i l´ordre van patir un descredit pedagògic ; aquesta nova situació provocà que els alumnes no aprofitaren les seues facultats. Sempre s´ha pensat que el valor de la disciplina al col·legi ha estat lligat amb valors polítics però s´ha demostrat que això no era cert.
Aixo de la disciploina no t a vore només amb l´estudi sino també als oficis i més la gent de fora que a estudiat i ve açi per a trobar un treball, gràcies al seu esforç personal ho han aconseguit.

Opinió personal : Jo crec que el text explica molt be aixó de la disciplina, que és molt important per a aprende pero que a banda d´aquesta també fan falta altres coses, peque encara que sigues molt llest si no hi ha disciplina no arribaras mai a ser algu important en aquesta societat, i el text i el titol engloben molt be aquesta idea.


LECTURES :

1. Josep PLa : el cuadern gris
2. Monserrat Roig : digues que m´estimes encara que sigui mentida
3. Joan Perucho : carnet d´un diletant
4. Ferran Garcia Oliver : Oc



TEXTOS ARGUMENTATIUS DE LA PREMSA


a continuacio un article d´opiniò de Ramon Tremosa aparegut al setmanari el temps.
ara un article que provè tambe del semanari el temps de l´editorial