FERNANDO L - 22T

Diari personal

He nascut a Valéncia, com ma mare abans que jo i abans seua la meua àvia, encara que el meu besavi va vindre des d'Aragó. Aquest besavi meu va ser un metge amb molt prestigi, fins la guerra civil, on encara que es va posar a ajudar en un hospital republicà, aquestos li feren el passeig. Aço va marcar molt la meua àvia, i fins ara hi ha vegades que es recorda d'ell, i la invaeix la tristor, posant-li els ulls humits, fent-la tremolar, per la tristesa d'una filla que es queda sense pare, un record amarg que no es pot esborrar,com les cicatrius que el temps li fa a una pedra, una cicatriu inesborrable...



DIARI DE BORD

Quadern de bitacola de l'Almirant Fernando de la Rosa, al vaixell Duc de Borgonya.
Ens dirigiem en misió d'escolta cap al port dels llastimers en Sicilia, estabem protegint un cargament de cotó y d'ór molt important. Quan ens trovabem a 100 milles del nostre destí el vigia va divisar dues embarcacions, per la posició del sol vaig calcular que eren les 8 de la matinada. Aquestes naus que vàrem devisar eren dues galeres turques amb la senyera del Califa Al-Sharum, aço ens va preocupar perque les galeres turques eren mes rapides que el nostre galeo encara que nosaltres estabem miyor armats i teniem un major espesor de casc, inclus degut a la importancia del cargament portabem un destacament dels anomenats "Tercios viejos de España" abord. Amb le meues ferramentes de navegació vaig calcular el temps que els turcos tardarien en interceptarnos, la sort no estava amb nosaltros, ells tenien el vent a favor,fent que en asoles 4 hores podrien comenzar les hostilitats.
4 hores despres: una nebla fosca com el fum d'una foguera ens a emvoltat, no hi ha ni rastre de les naus turques
galeon2ndebat.jpg




Resum de l'article "intel·ligencia i més"

Un estudi fet a Madrid sobre l'aprenentatge escolar diu que despres dels 14 anys som decisives les ganes d'aprendre, la disciplina i l'esforç personal. Aço ja es coneixia en altres temps i els alumnes eren bombardejats amb l'exigència de l'ordre i l'esforç. Despés, la disciplina y l'ordre van patir el descrèdit pedagogic, donant mes llibertat als estudiants, el que va fer que molts jovens no aprofitaren el seu potencial.
Però ara ja sabem que la disciplina no és qüestio d'ideologia, sino que serveix per a mantenir el rendiment dels estudiants. Cosa que afectà tambe a altres ambits socials, com el món professional i el fenomen de l'imigració.


Opinió: Jo considere que el text té tota la raó, perque estic dacord en que la disciplina y l'esforç son les ferramente pels quals es consegueix l'exit ja siga el estudiantil o el professional. Pense aço perque el constant esforç fa que, encara que no siguem inteligents y no entinguem ben les coses, podem aconseguir tot el que ens proponguem, y l'esforç s'aconsgueix amb la disciplina.
estudiar.jpg


Jack Holbrook Vance va naixer en San Francisco (EE. UU.) en 1920. Despres d'estudiar ingenieria i física s'orientà profesionalment cap al periodisme. El seu primer relat de ciencia ficció es va publicar en 1945 y desde aqyes moment comparteix la ciencia ficció con la lliteratura policíaca, génere al que ha contribuit con mes de dotze noveles obtenint el prestigiós premi Edgar.
La principal virtut de Vance menge narrador és la seua capacitat de crear mons sorprenents i la seua habilitat per a donar-los versemblança gràcies a la minuciosa descripció de menuts detalls i la complexa interacció de tots els personatges que presenta. Encara que és acusat de vegades d'utilitzar arguments massa simplistes, Vance es limita a reprendre estereotips més que explotats que, amb la seua immensa capacitat per a la fabulació i l'aventura, refresca i aconsegueix revitalitzar. L'exemple típic d'açò és El Cicle de Tschai, el planeta de l'aventura. Composta per quatre llibres; ELS CHASCH, ELS WANKH, ELS DIRDIR i ELS PNUME, tracta el viatge del tripulant d'una nau perduda a través del planeta Tschai... per a aconseguir donar avís del seu accident. Durant tot l'es succeeixen les situacions més intrigants i les peripècies més perilloses, però el veritable amanisc, i el que dóna la seua veritable dimensió al Cicle, és la descripció de les quatre races que donen títol als llibres, i que comparteixen... amb els humans. Altra obra molt celebrada de Vance és La sagazaga de la terra moribunda, relat desternillante de les aventures de Cugel, un maldestre lladre i hàbil mentider, a través d'un món, el nostre, al final dels seus dies, el sol s'apaga, la ciència i la tecnologia s'ha perdut però la màgia l'ha reemplaçat; és La Terra Moribunda. Menge Vance no es pren molt de debò el gènere, aquest cicle no està bé vist pels amants de les fantasies heroiques o de les novel·les d'espasa i bruixeria. Altra sèrie famosa és la dels Principes Dimoni Durant els cinc volums que componen aquest cicle, es viatja per centenars de mons, es pergeñan plans infalibles i es lluita contra poderoses forces més enllà de la capacitat del nero mortal... sense recursos econòmics. No queda clar per a alguns crítics si Vance és més un escriptor de fantasia que de ciència-ficció, sense caure en el compte que Vance, abans de res, és un escriptor de novel·les d'aventures. En les seues obres tot just queden buits per a les discussions morals o tecnològiques; els personatges són com són, sense caure en enrevesados i tediosos parlaments teosóficos, les màquines funcionen, i molt bé per cert, i només els seus inventors i els tècnics que les reparen tenen perquè saber com funcionen. Encara descrivint paratges increïbles, estranys éssers i batalles fabuloses, mai cau en l'exageració pròpia de la space opera, i quan es decideix per la fantasia prefereix donar-li un tractament irònic sense oblidar-se de l'èpica. Òbviament Vance no és un autor hard, però la seua lectura és molt més refrescant i entretinguda que la de molts altres pretesos, i pretenciosos, divos del gènere.
external image vancefirma.gif----




-Bibliografía
Esta relación no es exahustiva, sólo se incluyen novelas y no relatos, artículos o las conferencias publicadas en distintos medios
  • **La tierra moribunda**, (The Dying Earth, 1950), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción, (1986)
  • **Los ojos del sobremundo**, (The Eyes of the Overworld, 1966), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción, (1986)
  • **La saga de Cugel**, (Cugel's Saga, 1983), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción, (1987)
  • **Rhialto el prodigioso**, (Rhialto the Marvellous, 1985), Ultramar Editores, (1987)
  • Planeta gigante, (Big Planet, 1957), Ediciones Tridente, Pulsar Ficcion nº 2, (1990)
  • Los principes demonio, Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1988)
  • **Los Chasch**, (City of the Chasch, 1968), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción nº 25, (1986)
  • **Los Wankh**, (Servants of the Wankh, 1969), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción nº 26, (1986)
  • **Los Dirdir**, (The Dirdir, 1969), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción nº 27, (1986)
  • **Los Pnume**, (The Pnume, 1970), Ultramar Editores, Ciencia-ficcción nº 28, (1986)
  • **El hombre sin rostro**, (The Faceless Man, 1971), Ediciones B, Libro Amigo ciencia-ficcion nº 25, (1987)
  • **Los valerosos hombres libres**, (The Brave Free Men, 1972), Ediciones B, Libro amigo ciencia-ficcion nº 42, (1987)
  • **Los Asutra**, (The Asutra, 1973), Ediciones B, Libro amigo ciencia-ficcion nº 59, (1988)
  • **Alastor**, (The Asutra, 1973, 1975, 1978), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1990)
  • Lyonesse I: El jardin de Suldrun, (Lyonesse: Suldrun's Garden, 1983), Ediciones B, Nova Fantasia nº 1, (1989)
  • Lyonesse II: La perla verde, (Lyonesse II: The Green Pearl, 1985), Ediciones B, Nova Fantasia nº 9, (1990)
  • Lyonesse III: Madouc, (Lyonesse III: Madouc, 1990), Ediciones B, Nova Fantasia nº 24, (1992)
  • Estación Araminta, (Araminta Station, 1988), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1993)
  • Ecce y la vieja tierra, (Ecce and Old Earth, 1991), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1994)
  • Throy, (Throy, 1992), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1994)
  • Hombres y Dragones, (The Dragon Masters, 1962), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1987)
  • Emphyrio, (Emphyrio, 1969), Miraguano ediciones, Futuropolis nº 6, (1988)
  • **El principe gris**, (The Gray Prince, 1974), Ediciones Grijalbo, La puerta de plata, (1992)
  • Los lenguajes de Pao, (The Languages of Pao, 1958), Ediciones B, Libro amigo ciencia-ficcion nº 10, (1987)
  • El ultimo castillo, (The Last Castle, 1966), Ediciones Martinez Roca, Gran Super Ficcion, (1987)
  • Hombres y dragones, (The Last Castle, 1972), Orbis, Biblioteca de Ciencia Ficcion nº 68, (1986)
  • Tiempo futuro, (Future Tense, 1964), Ediciones Diana, Halcon nº 80, (1967)
  • **Los mundos de Jack Vance**, (The Worlds of Jack Vance, 1973), Ediciones Martinez Roca, Super Ficcion nº 69, (1982)
  • Lo mejor de Jack Vance, (The Best of Jack Vance, 1977), Editorial Bruguera, Libro amigo nº 515, (1977)
  • Estacion Abercrombie, (The Best of Jack Vance, 1977), Editorial Bruguera, Libro amigo nº 547, (1977)
  • Los cuatro Johns, (The Four Johns, 1964), Ediciones Picazo, Polismen nº 32, (1975)
  • **Lámpara de Noche**, (Night Lamp, 1964), Gigamesh, (2000)
  • **Maske: Taeria**, (Maske: Thaery, 1976), Gigamesh, (2002)
  • **Mundo azul**, (The Blue World, 1976), Plaza & Janes, Mundos imaginarios nº 11, (2000)