ALEJANDRO S 22-T

He nascut a València. La meua família i jo vivim en un edifici proper al barri de La Torre. Està una mica apartat dels altres edificis del poble però amb una bona comunicació amb aquestes. Visc ací tota la meua vida. El meu pare s'anomena Antoni. En la seua infància ha anat canviant constantment de casa. Al final es va quedar en una casa situada al centre de València. Va acabar els seus estudis vora als 14 anys per a posar-se a treballar perquè no hi havia molts diners en la família. Continua treballant de guixaire actualment. La meua mare es diu Eva. Al començament de la seua vida vivia a França.



la pagina on més entre es a www.meristation.es




Diari de bod














Intel·ligència i més

Es diu que a partir dels 14 anys, són decisives les ganes de treballar, d'aprendre ... Els alumnes d'altres temps eren constantment bombardejats a l'hora d'esforçarse. Després de patir el descrèdit pedagògic, es pensava que només anaven a prosperar els nois i noies intel·ligents, però això no era cert. La reducció de l'ordre i la llibertat, no estava tan sols pensada per tal que avançin els nois menys dotats, sinó també, els nois intel·ligents. Les persones que emigren a altres països, donen més de si mateix per a exercir allò que els agrada. Els forasters que s'han esforçat, estàn per damunt de tots.



Biografía de Jack Vance

John *Holbrook *Vance és un dels veterans que encara romanen amb nosaltres, gràcies als déus. Nascut en San Francisco, el 28 d'Agost de 1916, va començar a escriure de forma professional allà pels llunyans temps de la II Guerra Mundial. Des de llavors fins a ara, ha demostrat ser un escriptor prolífic, i de gran qualitat. Ha guanyat gairebé tots els premis importants de fantasia, ciència ficció i misteri (és un dels escriptors que signaven sota el pseudònim de *Ellery *Queen). La seva obra ha influenciat notablement a diverses generacions d'escriptors, i és admirada pertot arreu. Molts dels seus manuscrits es conserven en la Biblioteca principal de la Universitat de *Boston.



Hi ha autors que han creat mons inoblidables, que passaran *merecidament a la Història de la cultura humana, menjo *Tolkien; no obstant això, si algú es mereix el títol de Creador de Mons, aquest és Jack *Vance. *Futuristas o *épicos, màgics o de la tecnologia més evolucionada, tot el que descriu, ho fa convincent, com si anés una estranya encarnació de Rei Amidis. *Vance té un toc especial, i ni la ceguesa que sofreix des de fa alguns anys ha impedit que la seva imaginació privilegiada arribi fins a tots nosaltres.



Pseudònims usats: Jack *Vance, *Alan *Wade, *Peter *Held, John *Holbrook, *Ellery *Queen (compartit amb altres autors), John van *See


http://es.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig




TEXTOS ARGUMENTATIUS DE LA PREMSA

Bojan espera poder debutar amb Espanya tot i estar indisposat


Xavi i Iniesta van viatjar ahir junts a Madrid. Esperaven trobar- se amb Bojan a l'aeroport, però no va ser així. Després de l'èpic triomf sobre l'Osasuna, el davanter de 17 anys va passar una mala nit a causa d'una gastroenteritis. Tan dolenta va ser que no va tenir esma per anar l'endemà al matí amb els seus dos companys a la Ciudad Deportiva de Las Rozas per unir-se, per primera vegada, a la concentració de la selecció espanyola. Bojan va arribar a la tarda amb un comunicat mèdic del Barça en què s'informava de les seves afeccions.
Malgrat que la gastroenteritis l'ha debilitat, el davanter confia a debutar demà contra França a Màlaga i convertir-se en el jugador més jove de la història que porta la samarreta de la selecció espanyola. El tècnic Luis Aragonés confia que Bojan estigui bé físicament per permetre-li trencar una altra barrera: un rècord que data de l'Espanya de la guerra civil, vigent des del 1936, quan Ángel Zubieta (Athletic de Bilbao) es va estrenar als 17 anys i 9 mesos. Demà, el blaugrana tindrà 17 anys, 5 mesos i 9 dies.

LLUITANT PER L'EUROCOPA
Encara que Aragonés havia insinuat la possibilitat d'endur-se Bojan a la selecció per una raó estratègica ---evitar que Sèrbia el faci internacional-- també vol aprofitar l'amistós amb França per examinar-lo. Si el blaugrana compleix, la intenció del seleccionador espanyol és donar-li una altra oportunitat al mes de març, lluitant per colar-se a última hora en la llista definitiva de l'Eurocopa de l'estiu que ve. Bojan, per tant, té serioses possibilitats. En funció, és clar, de com evolucioni al tram final de la temporada. De moment, al davanter les coses li han anat moltíssim millor del que es podia imaginar. Diumenge, sense anar més lluny, Rijkaard el va mantenir 90 minuts davant l'Osasuna en un partit decisiu, i en canvi va prescindir primer d'Henry i després de Messi.

SENSE 10 INTERNACIONALS
Mentre que 10 internacionals del Barça tenen demà un partit amistós (Deco també va viatjar amb un comunicat mèdic a la selecció portuguesa), el tècnic Frank Rijkaard ha dissenyat un pla per a aquesta setmana que comença avui amb una doble sessió d'entrenament. A més a més, demà els jugadors que queden del primer equip disputaran un partidet contra el filial per mantenir el ritme de competició, aprofitant que els prò- xims 15 dies no hi ha partit intersetmanal. Però dissabte que ve el Sevilla espera.


Aquí no hay tomate


MATÍAS VALLÉS Un programa de televisión no es importante cuando nos convoca con asiduidad, sino cuando no necesitamos verlo para percibir y atestiguar su relevancia. Así ocurría con El tomate, que es su verdadera denominación en cuanto que impuesta por la audiencia. La sentencia aplazada ha sido ejecutada al calcular que la opinión ya ha olvidado que el espacio sirvió de trampolín a una portada de El jueves, que ha significado la mayor sacudida para la monarquía desde que los libelos reproducían imágenes salaces de María Antonieta.
Aquí no hay tomate. El programa se suicidó en directo, por lo que hasta la desaparición de la televisión basura -que debiera ser una albricia cultural- se recicla en televisión basura. Esta apoteosis del cotilleo nunca consiguió cautivar a quienes entretenemos la sobremesa disputando sobre los celos entre Cecco d´Ascoli y el Dante. Sin embargo, ha combatido a la BBC con documentales sobre las bestezuelas de la jet que hacían justicia a sus protagonistas, si no a sus destinatarios. Se olvida que aguijonear a Isabel Pantoja no es lacerante, sólo agranda su desmesura mitológica.
No transformemos los efectos en causas, la sociedad basura necesita una televisión basura, aunque puede ser que hable desde la parcialidad de que un par de asuntos de su seguro servidor -el desencuentro entre Letizia y sus cuñadas- obtuvieron notable reverberación tomatera. La mejor leyenda urbana sobre El tomate recuerda la edición consagrada a los amoríos de Strauss -sí, el de los valses-, mientras en la pantalla aparecía un teléfono para aludidos. Nadie se atrevería a calificar de irrelevante un producto así, salvo que endosemos el mismo adjetivo al premio Planeta. Entre las críticas que ha recibido, no descarten el peso de la envidia de los programas de su género, empezando por los telediarios. Es probable que Tele 5 lo haya suprimido precisamente porque había rebajado su cuota de basura, con lo cual deberíamos lamentar su pérdida y el mantenimiento de detritos más apestosos. Qué verán ahora quienes no veían Aquí hay tomate.