AITOR ND - 22C


DIARI


Quin dia més complicat! M'ha despertat el meu gos lladrant a la porta i ja em vaig posar com una bèstia. A primera hora del matí ja estava furiós. Vaig agafar al meu gos i el vaig tancar al balcó. Ahí es va quedar lladrant als gossets que passejaven pel carrer. Feia molta calor, més de la normal. Hi estava suant com un porc fins que em vaig adonar que tenia febra. Em trobava molt malament. El cap em feia voltes ell a soles i vaig creure que anava a terra.


DIARI DE LA NOSTRA NAU


No puc més...continuem un altre dia açí perduts en mig de l'espai. No hi ha senyals del planeta Umno. Pot ser veritat que hi haja explotat. Acabem de travessar la plutja de meteoros amb molt mala fortuna. Hi ha averies a la part posterior i el motor ha quedat ferit de mort. Pot ser no podrem salvar la princessa Aylin. Les coordenades son les correctes, em donat deu voltes a la galaxia i no hi ha noticies de aquest maldit planeta. Les meues esperançes son tan xicotetes com eixes estreles del infinit. Voldria tornar al meu planeta o comunicar a la base interespacial que el planeta Umno hi esta verdaderamet destruït, però aquesta nau no respon. Ems dirigim directes a eixa llum blava sense control, cada vegada la llum és més intensa. Ara que em done conte...aquesta llum no l'haguem vist abans viatjant per aquesta dimenssió. Qué és aixó? Qué és aquesta llum? Pot ser aquest el planeta Umno?




RESUM D'INTEL·LIGÈNCIA I MÉS

Un estudi sobre l'aprenentatge escolar diu que fins als 14 anys el grau d'intel·ligència compta molt, però a partir d'aquesta edat són decisives les ganes d'aprendre, la disciplina, l'esforç personal.
Deprés, la disciplina i l'ordre van patir el descrèdit pedagògic, i els estudiants van guanyar llibertat. Es pensava que en aquesta nova situació només van prosperar els alumnes intel·ligents, però el nois i noies amb un alt coeficient intel·lectual no aprofitaven prou la seva capacitat. Els faltava la disciplina.
Arribada la democràcia, algunes escoles progressistes van rebaixar la importància de l'ordre i van afavorir altres valors, com l'espontaneïtat.La disciplina no tan sols serveix perquè avancin els joves menys dotats, sinó perquè el més intel·ligents no malbaratin les seves possibilitats.
Però acó també es pot contar al món professional. Arreu del món hi ha llocs importants ocupats per gent que ho tenien més difícil, però aquesta gent de fora s'ha imposat per l'autodomini i l'exigència que duien a dins.


OPINIÓ PERSONAL


Jo considere molt més valiòs la disciplina, les ganes d'aprendre i l'esforç al treball que la própia intel·ligència. Hi ha molta gent molt intel·ligent que sense molt treball pot aconseguir els seus próposits, però la satisfacció de aquella persona que ho aconseguix amb esforç i treball no es pot comparar. És injust que una persona intel·ligent siga millor tratada que una altra menys dotat però que es deixe el cos en el seu esforç. A l'escola és molt frequent que la gent intel·ligent, sense estudiar molt, té una nota molt més alta que aquellos que estudient molt més però la seua nota es inferior. Per aixó crec que es valore molt més el esforç i es veja compensat a la nota final.

Cerebro.jpg



Biografía: Jack Vance
Jack Holbrook Vance va néixer en San Francisco (EE.UU.) en 1920. Després d'estudiar enginyeria i física es va orientar professionalment cap al periodisme. El seu primer relat de ciència ficció es va publicar en 1945 i des de llavors simultània la ciència ficció amb la literatura policíaca, gènere al que ha contribuït amb més de dotze novel·les obtenint el prestigiós premi Edgar. La principal virtut de Vance com a narrador és la seva capacitat de crear mons sorprenents i la seva habilitat per a donar-los versemblança gràcies a la minuciosa descripció de petits detalls i la complexa interacció de tots els personatges que presenta. L'exemple típic d'això és El Cicle de Tschai, el planeta de l'aventura. Composta per quatre llibres; ELS CHASCH, ELS WANKH, ELS DIRDIR i ELS PNUME, tracta el viatge del tripulant d'una nau perduda a través del planeta Tschai... per a aconseguir donar avís del seu accident. No queda clar per a alguns crítics si Vance és més un escriptor de fantasia que de ciència-ficció, sense caure en el compte que Vance, abans de res, és un escriptor de novel·les d'aventures. Els personatges són com són, sense caure en enrevesados i tediosos parlaments teosófics, les màquines funcionen, i molt bé per cert, i només els seus inventors i els tècnics que les reparen tenen perquè saber com funcionen. Vance emmarca les aventures dels seus personatges dintre d'unes cultures canviants, i s'esplaia a explicar detalls com els tipus de menjar, els artefactes, les armes, els costums socials, la vestidura o els tractaments honorífics. Podem classificar altres novel·les de Vance com per exemple La terra moribunda (1950), La màquina de matar (1964), El llibre dels somnis (1981), Homes i dracs (1962) The Dragon Màsters, L'últim castell (1966) o Els llenguatges de Pao (1958).


Informació de Josep Pla a la pàgina del Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Pla
Pàgina Web sobre escriptors catalans com Josep Pla: http://www.escriptors.cat/autors/plaj/
Vida i obra de Josep Pla: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2149
http://www.xtec.es/~jducros/Josep%20Pla.html

Josep Pla: "El quadern gris"
Montserrat Roig: "Digues que m'estimes encara que sigui mentida"
Joan Perucho: "Carnet d'un diletant"
Joan Garcia-Oliver: "OC"
Joan Fuster: "Diccionari per a ociosos"


Exemples de gèneres periodístics d'opinió:
Article d'opinió.
Editorial.
Columna periodística.